El Meu Parkinson

Per a mi………. És el meu company de viatge sense haver-lo triat, no és el meu amic, a modificat la meva vida i la de la meva companya hem deixat les nostres expectatives de futur per a “viure un present” dia a dia, amb un futur de no bones expectatives però carregat d’esperança.

L’esperança de tornar a sentir l’olor de la terra
mullada, l’olor del gessamí, del mar…..,
de poder caminar sense esgotar-me als deu passos, de deixar aquest alenteix-me’n  i tibantor en el meu cos,  que no deixa que reflecteixi ni un somriure amb naturalitat i estic obligat a mantenir la mateixa expressió en les possibles alegries i tristesa, que em lliga per moments en el sòl provocant-me aquesta caiguda tan desagradable com inesperada,  que escurça el meu somni deixant-me sense tan si més no poder somiar…... Per modificar,.... a modificat que no impedit l’amor……

Amb tot aquest sentir i uns altre mes,  ha fet que sigui mes tenaç, així el present......., és futur i la meva vida es queda en el minut viscut contínuament....... sense parar-me a comprendre perquè, el que vull és viure i així accepto aquest present. 

Antonio Olmo

Abril  2004

Regresar

Información legal